El caiac
Recopilació de vídeos del caiac i el mar
Fet per: tresavis.cat
Correu : tresavis3@gmail.com
Recopilació de vídeos del caiac i el mar
Fet per: tresavis.cat
Correu : tresavis3@gmail.com
Aquest article vol mostrar mitjançant imatges el món del caiac. Considerada l’embarcació més petita de totes i només per una persona, té múltiples avantatges. La lleugeresa i la maniobrabilitat són dos aspectes característics. Pesa molt poc, amb el mínim esforç es pot posar a l’aigua. Al tenir tan poc calat, passa per sobre les roques més someres. Navega pels freus més estrets on cap més embarcació ho pot fer.
LLa navegació amb el caiac és molt agradable, palejant suaument s’avança molt. Al estar tan a prop de la superfície de l’aigua fa la impressió de trencar les ones amb el cos mateix.
De polietilè, de fibra o inflable, el caiac és de preu assequible. Ocupa molt poc lloc, en una prestatgeria per caiacs n’hi poden caber molts.
És aconsellable apuntar-se en un club o en un port i poder disposar del caiac a tocar del mar. L’alternativa de muntar el caiac en la vaca del cotxe, cada vegada que es vol navegar, és força cansat i dissuasiu a l’hora, en conseqüència no se surt mai.
El 10 d’agost del 2025, van sortir a navegar l’Albert en Victor i en Josep. Del port de Canyelles fins a Sa Catedral, a tocar de Tossa. Va ser un dia esplèndid, mar bonança i poc vent de llevant.
Les imatges fetes per en Victor intercalen vistes de sobre i de sota l’aigua, mostrant tant els freus de la costa, com el fons marí.
Acompanyen les imatges la música de l’Elèctrica Darma, “Catalluna” seguida d’una havanera de Port Bo i la cobla Els Mongrins, “El Capità”.
Que senzill ser capità
Quan el vent bufa de popa
Quan no hi ha esculls a tocar
Quan la pesca és generosa
Que senzill ser capità
Sota estrelles i a coberta
Tots en glan per mar oberta
I amb la lluna de costat
Port Bo en "El capità"
El dia 27 de juliol de 2025, la mar era plana i sense vent, gran jornada per avarar els caiacs. L’Albert, en Victor, en Pito i en Josep van sortir del port de Canyelles, vorejant les roques, passant pels Bullents, Sa Cova, Sa Morisca fins arribar a Porto Pi.
Imatges de:
TresAvis
Música de:
Orfeó Català i Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona
Sardana “l’Empordà”
Dalt de la muntanya hi ha un pastor,
dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al matí que el sol hi és bo,
i ella en canta a nit de lluna plena.
Ella en canta: -Pastor, me fas neguit.
Canta el pastor: -Me fas neguit, sirena.
-Si en sabessis el mar lo que és bonic!
-Si en sabessis la llum de la carena!
Sardana l'Empordà.
Lletra: Joan Maragall.
Música: Enric Morera.
Era el dia 20 d’octubre del 2024, un dia calorós per ser de tardor. La mar era plana, sense vent, ideal per navegar. Aquesta vegada la travessia va ser més llarga, uns 10 km comptant l’anada i la tornada.
Al arribar a Tossa a sota del imponent castell, en la platja d’ Es Codolar vam treure els caiacs a la sorra, per poder estirar les cames i descansar. Va ser una jornada fantàstica.
Imatges de:
TresAvis
Música de:
Manel, "Al mar!"
Plantem les tovalloles,
convido a uns gelats
Juguem a pala grega
esquivant passejants
A l'horitzó es divisen les veles
D'uns nens que fan òptimist
a la cala de la costat
Dormo una estona,
ara que bufa de mar (Al mar!)
Manel, "Al mar!"
Per adaptar el caiac per la pesca, és primordial la seguretat, que no bolqui, aleshores vam comprar uns estabilitzadors. El dilema va ser on col·locar-los, si a proa o a popa del caiac. El problema que teníem era la llargada de la pala i la distancia als inflables, volíem que al palejar la pala no toqués els estabilitzadors . Finalment vam decidir posar-los a popa amb la seva ferramenta corresponent.
La part del timó va ser la mes laboriosa. Per col·locar els pedals vam tenir de foradar el casc per posar els cargols de subjecció. Precintar amb el mateix polietilè les possible fuites d’estanqueïtat, va ser la part més costosa de fer.
Per últim només faltava posar el porta canyes i provar-ho tot. Vam sortir del port de Canyelles fins a Sa Caleta i la estabilitat i el funcionament del timó va ser completament satisfactori.
Imatges de:
TresAvis
Música de:
Marina Rossell, “La gavina” i “Peix enamorat”
Aniré a visitar els crancs,
passaré per casa del lluç
i a la tarda i tota la nit
nedaré lleuger dels rocs a l'avenc.
Adeu, algues de vellut,
corrents tan tebis,
adeu clarors trencadisses,
adeu bressol, adeu.
No viuré més d'aquí, em falta l'aire.
Me'n vaig prop del sol i la terra,
les espines em travessen les escates
i els ulls i els dits em cremen
i em puja el pols.
Marina Rossell, "Peix enamorat"
Va ser un dia molt especial, l’Albert i en Josep van acompanyar al Pep fins a cala Morisca per què pogués fer-hi apnees. És molt maco reunir en una mateixa activitat pares i fills. Cosa que no passa gaire sovint, ja que els joves sempre tenen massa feina. Els avis i els nets disposen de més hores lliures i de poder-les gaudir juntament, i si són en el mar molt millor.
Imatges de:
TresAvis
Música de:
Port Bo, “La barca abandonada”
Un llagut desballestat
retut pels vents i l’oratge
Vell corsari de la mar
ara dorm sobre la platja
Com desferra el costellam
té la fusta ben corcada
Tot el casc s’està esberlant
sols en queda la carcassa.
Qui diria que en altre temps
era el rei de la mar brava
I solcava el llarg camí
de garbí a tramuntana.
On sou ara mariners
amics meus que jo embarcava?
I la canya del timó
que amb mà ferma governàveu?
Què s’ha fet d’aquells valents
que a la lluna li cantaven?
Ai torneu-me mar endins
amb la vela desplegada.
La barca abandonada
Lletra: Josep Mª Ministral
Música: Salvador Dabau
Diada electoral, per això la cançó que acompanya el vídeo.
El Club Caiac Lloret estava convocat a Sa Caleta per gravar un vídeo promocional de l’esport a Lloret. Hi havia nedadors, llaguts, el nostre club i altres esports nàutics. Nosaltres vam ser els últims en entrar en acció, l’espera va ser massa llarga. Portàvem càmeres a la proa de les nostres embarcacions i teníem que gravar els altres esports. També hi havia un drone que filmava des de les altures.
El components del club en la trobada del 12M érem: Antolín, Cristian, Betes, Josep Anton, Josep i Albert. Durant l’espera vam tenir temps de xerrar enmig del blau mar. Va ser un gran dia.
Imatges de:
TresAvis
Música de:
Marina Rossell, “Grândola, vila morena”
Grândola, vila morena és una cançó escrita pel cantautor portuguès Zeca Afonso. El 25 d'abril de 1974, el Movimento das Forças Armadas (MFA) la va emetre per la ràdio com a senyal per començar el cop d'estat contra la dictadura d'António de Oliveira Salazar en el que va ser l'inici de l'anomenada "Revolució dels clavells"
Terra de fraternitat,
Grândola, vila morena.
Igualtat entre nosaltres,
és el poble qui governa.
I a l'ombra d'una alzina
que no sé quants anys tenia
vaig jurar acompanyar-te
fins que no fossis ben lliure.
Travessia en caiac des de Canyelles fins a Porto Pi, l’abril del 2024. Mar tranquil·la. L’Albert i en Josep palejant xino-xano van gaudir d’una gran jornada.
A dins de la cova l’Albert intenta descobrir fins a on pot endinsar-se amb el caiac.
S’anomena Cova de les Falcies per els nius de falcies que hi han en el seu interior. Prenent atenció es pot escoltar el piular del pollets.
A Porto Pi, era el moment d’estirar les cames i descansar una mica, atracàrem els caiacs a la sorra. L’aigua era freda però vam fer un petit bany.
Imatges de:
TresAvis
Música de:
J. Strauss II: “An der schönen blauen Donau”
“El Danubi blau”
Op. 314
Wiener Philharmoniker · Karl Böhm
El mateix Strauss va dirigir
personalment el vals,
a l'Exposició Universal de París,
l'estiu de 1867,
l'èxit fou enorme,
i ràpidament va començar
a esdevenir-se popular.
Aquest vídeo dedicat a l’Albert, primerament era de visibilitat ocult en YouTube i posteriorment es va canviar a públic.
En l’entorn de Sa Morisca, el caiac de l’Albert navega en les aigües cristal·lines. Passant per el freu de La Fusta, on només hi pot navegar un caiac, quasi tocant les parets laterals de les roques, l’Albert demostra experiència i passa el freu sense problemes.
Imatges de:
TresAvis
Música de:
Port Bo, “La calma del mar”
Quan jo en tenia quatre anys
El pare em duia a la barca
Em deia: Quan siguis gran
No et fiïs mai de la calma
No et fiïs mai de la calma
Que és mare del temporal
Bufa Mestral ben fort
Infla de vent la vela
Que arribarem a port
On la mare ens espera, ai!
Ens espera
El cel estava estrellat
La lluna plena brillava
La barca no anava un pas
Port Bo, “La calma del mar”
La primera part del vídeo, en el port, tresavis provava un nou caiac.
A continuació, la barca Oreneta avarava de la platja de Sa Somera i tot just després de passar els Bullents, el falcó peregrí ens observava des dalt de la roca.
El contingut del vídeo vol ser una reflexió de quin és el motiu de la visita de tants turistes a Lloret.
Imatges de:
TresAvis
Fotos de Carme Bernat
Música de:
Revel, “Bolero”
Vivaldi “quatre estacions”
Direm el mar per vulnerar el secret
de tots els horitzons que ens empresonen,
per compartir misteris i sorrals
en una estranya i màgica cadència.
Direm el mar i tot ressonarà;
direm el mar com un conjur, solemnes,
davant el mar que sempre ens acompanya.
Miquel Martí i Pol
Per què cada any venen
turistes a visitar-nos?
Per què visiten Lloret
gent d’arreu del món?
La resposta és
el nostre mar.
Aquest va ser el primer vídeo fet de caiacs. Això era el març del 2022. L’indret anomenat Sa Catedral es troba entre Cala Llavador i Es Codolar de Tossa. El freu només té una entrada i a dins forma una petita badia a redors de tots els vents. És un lloc màgic.
Imatges de:
TresAvis
Música de:
Dalbit Hanjogak
Baby Sleep Music, Tanya Goodman Sykes, Pristine Toons
Cala Des Rajols
El mar i la bellesa sel seu so
A cala morisca en caiac
TresAvis. Excursió en caiac
El mar
Havaneres
Lloret antic
Lloret avui
"Make it as simple as possible, but not simpler."
Albert Einstein
